Años 2021-2023
L’augment de la longevitat durant el segle XXI suposa un desafiament per a les nostres societats i organitzacions, tant públiques com privades. Durant els últims anys, ha crescut la preocupació, entre polítics, pràctics i teòrics per l’envelliment de la població, (Fernández-Ballesteros, 2011; North & Fiske, 2012; Olshansky et al., 2011). Els canvis demogràfics, al costat de la tendència en les polítiques estatals a retardar l’edat de jubilació, estan obligant les organitzacions a replantejar els seus plans de carreres i assegurar no sols la convivència, sinó, sobretot, la transferència de coneixement entre els treballadors joves i aquells amb major experiència i edat. No en va, una de les prioritats de la Unió Europea, en coherència amb el pla proposat per les Nacions Unides (2002) per a aconseguir una societat per a totes les edats, és promoure l’aprenentatge col·laboratiu entre diferents generacions (Canedo-García, García-Sánchez & Pacheco-Sanz, 2017; European Comission, 2012).
Les preguntes de recerca que tractem de contestar en aquest projectes són:
Quina és la relació que s’estableix entre les diverses generacions de professorat que conviuen en les universitats? En quina mesura les estratègies d’aprenentatge informal ja utilitzades pel professorat, i associades com sabem a l’aprenentatge organitzatiu, contribueixen als processos d’aprenentatge intergeneracional? Quines estratègies d’aprenentatge informal són més adequades als processos d’aprenentatge intergeneracional? L’existència d’una cultura d’aprenentatge organitzatiu està relacionada amb l’existència d’aprenentatge intergeneracional? Com contribueixen les propostes de Gestió del coneixement a l’aprenentatge intergeneracional? Quins coneixements adquireix el professorat que participa en processos d’aprenentatge intergeneracional? Quins condicionants organitzatius determina el desenvolupament d’aprenentatges intergeneracionals? Quins elements caracteritzen un model d’aprenentatge intergeneracional que contribueixi a l’aprenentatge organitzatiu en les universitats?
El aumento de la longevidad durante el siglo XXI supone un desafío para nuestras sociedades y organizaciones, tanto públicas como privadas. Durante los últimos años, ha crecido la preocupación, entre políticos, profesionales y teóricos, por el envejecimiento de la población (Fernández-Ballesteros, 2011; North & Fiske, 2012; Olshansky et al., 2011). Los cambios demográficos, junto con la tendencia en las políticas estatales a retrasar la edad de jubilación, están obligando a las organizaciones a replantear sus planes de carrera y a asegurar no solo la convivencia, sino, sobre todo, la transferencia de conocimiento entre los trabajadores jóvenes y aquellos con mayor experiencia y edad. No en vano, una de las prioridades de la Unión Europea, en coherencia con el plan propuesto por las Naciones Unidas (2002) para lograr una sociedad para todas las edades, es promover el aprendizaje colaborativo entre diferentes generaciones (Canedo-García, García-Sánchez & Pacheco-Sanz, 2017; European Commission, 2012).
Las preguntas de investigación que tratamos de responder en este proyecto son:
¿Cuál es la relación que se establece entre las diversas generaciones de profesorado que conviven en las universidades?¿En qué medida las estrategias de aprendizaje informal ya utilizadas por el profesorado, y asociadas —como sabemos— al aprendizaje organizativo, contribuyen a los procesos de aprendizaje intergeneracional? ¿Qué estrategias de aprendizaje informal son más adecuadas para los procesos de aprendizaje intergeneracional? ¿La existencia de una cultura de aprendizaje organizativo está relacionada con la existencia de aprendizaje intergeneracional? ¿Cómo contribuyen las propuestas de gestión del conocimiento al aprendizaje intergeneracional? ¿Qué conocimientos adquiere el profesorado que participa en procesos de aprendizaje intergeneracional? ¿Qué condicionantes organizativos determinan el desarrollo de aprendizajes intergeneracionales?¿Qué elementos caracterizan un modelo de aprendizaje intergeneracional que contribuya al aprendizaje organizativo en las universidades?
The increase in longevity during the 21st century poses a challenge for our societies and organizations, both public and private. In recent years, concern has grown among policymakers, practitioners, and scholars about the ageing of the population (Fernández-Ballesteros, 2011; North & Fiske, 2012; Olshansky et al., 2011). Demographic changes, together with the tendency in state policies to delay the retirement age, are forcing organizations to rethink their career plans and to ensure not only coexistence but, above all, the transfer of knowledge between younger workers and those with greater experience and age. Not surprisingly, one of the priorities of the European Union, in line with the plan proposed by the United Nations (2002) to achieve a society for all ages, is to promote collaborative learning among different generations (Canedo-García, García-Sánchez & Pacheco-Sanz, 2017; European Commission, 2012).
The research questions we aim to answer in this project are: What is the relationship established among the different generations of faculty members coexisting in universities? To what extent do the informal learning strategies already used by faculty members, and associated—as we know—with organizational learning, contribute to intergenerational learning processes? Which informal learning strategies are most suitable for intergenerational learning processes? Is the existence of a culture of organizational learning related to the presence of intergenerational learning? How do knowledge management initiatives contribute to intergenerational learning? What knowledge do faculty members acquire when they participate in intergenerational learning processes? Which organizational factors determine the development of intergenerational learning? What elements characterize a model of intergenerational learning that contributes to organizational learning in universities?